En aquest carrer que enllaça el centre de la ciutat amb els barris de l’altre costat del riu, l’Estació del Nord i el poble veí de Canovelles, hi ha dos indrets significatius. Es tracta de Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau i la seu de la central elèctrica Estabanell.
Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau
El centre està ubicat en una antiga casa modernista atribuïda a Manuel J. Raspall, tot i que l’obra la va signar l’arquitecte modernista Eduard M. Balcells. La família Jonch - Cuspinera, propietària de la finca, va cedir la casa i part del jardí a l’Ajuntament, que va destinar l’edifici a acollir el Centre de Cultura per la Pau. Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau, es va inaugurar el maig de 2008, en el marc de la commemoració del 70è aniversari del bombardeig de 31 de maig de 1938. El centre acull els programes vinculats a la recuperació i difusió de la memòria històrica, el foment del civisme i la convivència, la defensa dels Drets Humans i la cooperació al desenvolupament i la solidaritat.
Al jardí es va plantar un plançó del roure de Gernika. Pocs anys després, s’hi va sumar un ginkgo carregat de simbolisme: el ginkgo va ser l’única espècie arbòria que va sobreviure a la bomba atòmica d’Hiroshima de 1945. Si podeu, entreu a visitar el jardí.
Al pati també podreu veure el mural Educar en la memòria, educar per la pau que va pintar l’artista Roc Blackblock l’any 2018, amb motiu del 10è aniversari del centre.
Estabanell Energia
L’empresa de subministrament elèctric Estabanell i Pahisa es va establir a Granollers el 1913. L’arribada de l’electricitat a la ciutat va ser determinant per a l’impuls de la indústria a la ciutat. Durant la guerra va continuar subministrant energia a les indústries de Granollers, algunes de les quals produïen material de guerra. Entre els objectius militars que s’assenyalava en la documentació de l’exèrcit de l’aire dels anys 38 i 39 hi ha aquesta central i també la seva veïna, anomenada Central Elèctrica de Catalunya. En el bombardeig de 1938 no es va tocar cap dels objectius militars, sinó tan sols els civils. En canvi, durant els bombardejos de 1939, l’edifici sí que va ser afectat. A la vorera trobareu una rajola commemorativa.
