L’origen del Carrer de Can Rovira és la masia de Can Rovira de la Serra, a l’extrem del carrer. La nissaga dels Rovira-Serra ja es documenta a finals del segle XVI, i la casa al segle XVII. Al segle XVIII, arran dels contractes de rabassa morta, els treballadors de Can Rovira van poder establir-se i tenir un solar on poder-s’hi construir la casa a canvi de censos que havien de pagar a la casa pairal dels propietaris.
Entre les cases destaca Cal Pau Baqués, la casa a mà dreta del carreró per on hem entrat. En aquesta casa l’any 1895 hi va néixer Pau Baqués i Duran, destacat líder rabassaire, que va viure el moment àlgid d’aquest conflicte. Des de mitjans del segle XIX, propietaris i rabassaires es barallaven per poder definir quina era la vida màxima d’un cep, 50, 60 anys... Als primers els interessava escurçar-ne el període de durada de la vinya per renegociar en benefici propi les condicions de la rabassa, i als rabassaires, els interessava allargar-ne la vida per garantir-se l’estabilitat econòmica.
De les cases del carrer de Can Rovira, destaca la orientació, de manera que aprofitaven al màxim les hores de sol per escalfar la casa, i que cadascuna tenia el seu pou per emmagatzemar aigua, al davant, i al darrera una cisterna. Ara es poden veure els jardins que cada casa té al voltant del seu pou.
