Aquí, en un entorn més humit i ombrívol, envoltats d'arbres centenaris, gràcies a una petita riera que creua el camí, escoltareu el poema de Joan Nin "Delicades flors boscoses"
---x---
Per anar-me'n bosc endins,
fins el cim de la carena,
jo no busco cap camí
ni drecera de cap mena.
M'agrada de posar el peu
i guiar les meves passes
per racons ben amagats,
encatifats de pinassa.
Caminar pausadament
i anar fent, tot avençant
per dessota la pineda
que s'estén al meu davant.
I creuar per entremig
dels més aspres brossegars,
per on passen, solament,
els conills i els porcs senglars.
I assentar el peu damunt
d'una roca solitària,
des d'on veure l'ampla vall
tota estesa en la fondària.
I ja m'està bé, el fatic
de la meva caminada,
i la viva coïssor
de les d'una esgarrinxada
perquè el goig que me n'enduc,
quan en torno, cada dia,
em fa oblidar de l'esforç.
I és que sento, amb alegria,
que la roba es fa olorosa
i s'ha embaumat, pel camí,
amb perfums de farigola,
de ruda i de romaní.
---x---
Quan vulgueu podeu anar fent camí amunt fins a la propera aturada a tocar d'una olivera.
