Edifici:
Projectat com a Dispensari Central Antituberculós de Barcelona, aquest fou un dels pocs edificis d'arquitectura moderna al centre de la ciutat durant la dècada de 1930. La seva edificació, exemple de l'arquitectura racionalista, estigué a càrrec dels arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, membres tots ells del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), moviment arquitectònic desenvolupat als anys 1930 que volia promoure l'arquitectura d'avantguarda. L'obra fou enllestida entre el 1936 i 1938: amb una planta en forma de L, utilitzant nous materials i seguint criteris higienistes, l'edifici proposava un plantejament clarament rupturista. El dispensari, restaurat el 1993, actualment acull el Centre d'Atenció Primària Doctor Lluís Sayè, en honor al que fou el seu principal impulsor.
Santitat:
El 29 d'abril de 1937 s'inaugurà oficialment el Dispensari Central Antituberculós de Barcelona del carrer Torras i Amat, amb la presència entre altres personalitats del president de la Generalitat de Catalunya i del doctor Fèlix Martí Ibáñez. L'obra culminava la labor de lluita contra la tuberculosi empresa a la ciutat i a Catalunya des de principis de segle XX. Aquesta malaltia havia irromput en el transcurs del segle XIX -especialment, a finals- dins de la 'nova' societat industrial que havia vist com s'endurien les seves condicions de vida, sobretot, de la població barcelonina.
El principal impulsor del Dispensari Central fou el Dr. Lluís Sayé, metge tisiòleg consagrat a l'estudi i el tractament de la tuberculosi. Al 1918 la Mancomunitat de Catalunya li encarregà la direcció de la campanya "anti-tuberculosa" i amb aquest objectiu Sayé havia creat el Servei Antituberculós de la Mancomunitat de Catalunya, al Poble Sec (1921). Edifici del dispensari Antituberculós del carrer Torras i Amat en fase de construcció. Procedència: Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.
Ara, el nou Dispensari, equipat amb Rajos X, servei de vacunació Calmette i sistema de fitxers d'historials mèdics, continuava la seva obra, malgrat que Sayé s'exilià abans de veure les noves instal·lacions inaugurades.
Prèviament, existien un parell de dispensaris a la ciutat: al Passeig de San Joan, 336 (1904), el primer de Catalunya, i un segon situat a Travessera de Gràcia, 41 (1908). El Servei antituberculós del Poble Sec, al carrer Radas, es creà com a resposta a l'elevada mortalitat que hi havia a la ciutat al voltant de 1920. Un aspecte clau fou la seva ubicació "pues debe estar situado de modo que sea de fácil acceso para los tuberculosos, (...) lo cual suele ser en los distritos más pobres.". Després d'elaborar un mapa epidemiològic amb els punts de les morts i els casos oberts de malaltia es podia detectar els principals focus de la malaltia i "siempre que sea posible se escoge el centro de mayor densidad (más puntos) para el dispensario".
El dispensari no era un lloc per a recloure als tuberculosos, sinó allà on podien rebre tractament i informació sobre malaltia i higiene. Malgrat que la tuberculosi de seguida s'havia associat a condicions de misèria i d'insalubritat, les campanyes antituberculoses es van centrar en l'agent biològic de la malaltia –el bacil de Koch- més que a intentar millorar les condicions de vida de les classes desfavorides. Tal com sostenia Sayé "la pobreza, por sí sola no crea tuberculosis, (...): es la infección el factor decisivo". I, d'aquesta manera, també es despolititzava la malaltia.
Enllaços:
Medicina al Raval: www.medicinaiarquitectuta.cat
Estudi de dos edificis: Dispensari Central Antituberculós de Barcelona i Casa Bloc
