A la font de Can Santa Digna hi conflueixen tres elements d’interès; el primer és la mateixa font, típicament modernista. És un disseny de l’any 1915 de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, que combina tres trets característics i constants de la seva obra, que són el paredat de pedra, el trencadís i la forja. El segon element és el Rec Monar, el seu nom prové del llatí rego molinare. Aquest nom el rebia pel fet que en el seu curs hi havia diversos molins fariners, i aquest rec està documentat des del segle XIII. Prenia les aigües del riu Congost, ben a prop del municipi del Figaró. Al segle XV, ja creuava tot el poble, arribant fins a les rodalies de Can Terrers. El traçat d’aquest rec va determinar, com a mínim fins la meitat del segle XIX, el creixement urbanístic de la Garriga.
A la font de Can Santa Digna, el Rec Monar hi arribava de manera paral·lela al Camí Ral medieval, pel que actualment és el carrer Negociant. Aquest és precisament el tercer element d’interès; en aquest punt comença en direcció nord, la nova carretera de Vic, de l’any 1851, que per primer cop escapçava pel mig dels horts regats pel Rec Monar. Aquest fet mostra com l’agricultura començava a deixar de ser el principal generador econòmic de la Garriga.