La Farga és el nom popular de l’empresa Altos Hornos de Catalunya SA. Es tractava de la principal empresa metal·lúrgica radicada a l’Hospitalet, fundada com una foneria el 1900, aleshores en un lloc allunyat, el raval industrial del centre de la vila. Va viure una primera etapa emergent durant la 1a guerra mundial.
Durant la 2a República va viure conflictes laborals, llavors els sindicats majoritaris eren la CNT i la UGT. En esclatar la guerra civil, les autoritats van reconvertir-la en indústria de guerra.
En els anys 60 va augmentar la seva capacitat de producció d’acers especials de les 4000 a les 150.000 tones.
La crisi econòmica de 1973 afectà també a La Farga. La gran instal·lació industrial havia quedat incardinada en el nucli urbà degut a la pressió demogràfica i el creixement urbanístic. El tipus d’activitat generava gran quantitat de fums i trànsit de vehicles de transport pesat. Els nivells de contaminació eren del tot intolerables i afectaven a la salut i el descans. El conflicte amb els veïns estava servit.
L’any 1975 l’Ajuntament, davant la pressió veïnal, va intentar tímidament el canvi de qualificació de sol industrial per urbà. Els treballadors de La Farga veien amenaçats els llocs de feina pels seus propis veïns. Els veïns proposaven el canvi d’activitat a un altre emplaçament. Els anys passaven i la situació no millorava.
L’Associació de Veïns de Sant Josep va demanar el compliment estricte de les normatives vigents per aquest tipus d’activitat industrial, la qual cosa obligava a l’empresa a fer unes inversions “inoportunes” per als seus balanços en un context de crisi econòmica.
Els treballadors de La Farga es trobaren immersos en un doble conflicte, el laboral i el social. Les assemblees eren molt vives.
Les lluites contra els fums de La Farga van ser liderades per l’AVV de Sant Josep, nascuda al redós de la Parròquia de Sant Josep, el rector de la qual era mossèn Leandre Gassó, i recolzada per totes les forces polítiques democràtiques i sindicals.
La fita més important del conflicte vindrà representada per la manifestació-concentració convocada per l’AAVV Sant Josep, contra la Farga el juliol de 1980. Acte no autoritzat pel Govern Civil. El govern municipal, l’alcalde en funcions i alguns regidors, van donar suport amb la seva assistència. La manifestació-concentració va ser violentament dissolta, amb ferits de diversa consideració, entre ells un regidor de l’Ajuntament. El Govern Civil declarà als mitjans de comunicació que les forces d’ordre havien estat apedregades.
Es donava la paradoxa que les forces de l’ordre públic agredien a les autoritats democràtiques electes.
Es convocà per l’endemà (11-7-1980) una concentració davant les portes de La Farga, on es tornava a reclamar el tancament d’aquesta instal·lació i es denuncià l’actuació de la policia del dia anterior, l’estratègia de l’empresa en enfrontar veïns i treballadors, així com també la inhibició de Vicenç Oller i Company, Conseller d’Indústria de la Generalitat en aquest conflicte.
L’activitat va cessar l’any 1982 i l’empresa es traslladà a Castellbisbal (Baix Llobregat). Anys més tard l’Ajuntament va comprar els terrenys. Aquesta lluita veïnal es pot considerar la primera de caràcter ecològic.
En el vídeo adjunt (durada 5:08 minuts) pot veure un reportatge sobre la història de l’edifici de La Farga elaborat per la Televisió de L’Hospitalet l’any 2013, a càrrec d’Enric Gil.
