Segons la tradició hebrea el fossar s'havia de trobar a extramurs de la vila on vivia la comunitat jueva, en un terreny amb pendent, sense conrear i airejat pels quatre costats. A més, havia de tenir un corrent d'aigua a prop. Generalment, el cementiri estava envoltat per un mur amb una porta d'accés.
El cementiri jueu de valls no va canviar d'ubicació mentre va funcionar. Les aljames tenien el seu cementiri en propietat, concedida pel monarca, i havien de mantenir l'emplaçament original del fossar desde el moment en que es creava una comunitat jueva en un municipi.
