La Badia d’Alcúdia -i particularment Can Picafort i Son Real- compta amb un gran nombre d’estructures militars al llarg de la seva costa. Les més antigues consistiren en llocs de vigilància de la costa, per mor del perill del desembarcament de corsaris i de l'arribada de persones malaltes. Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i durant els anys immediatament posteriors de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), les autoritats franquistes fortificaren la costa amb nius de metralladora i construccions per allotjar canons. Aquest programa constructiu de fortificació militar és conegut amb el nom “Línia Tamarit”, i es va estendre per les platges aptes per a operacions amfíbies, per evitar un hipotètic desembarcament aliat.
Aquests nius són petits búnquers semienterrats, construïts amb formigó i macs, però folrats per l’exterior amb plaques de marès. Es tracta d’un element de camuflatge per a confondre’ls amb construccions tradicionals d’ús civil. La coberta té aproximadament 1 m de gruixa de blindatge. Tenen una habitació central amb volta de canó i dues estances laterals a les parets de les quals s’obre una tronera cap a les platges. La forma allargada de les troneres situades a poca distància del nivell de pas de la platja i l’amplada major per l’exterior que per l’interior facilitaven tant el tir rasant com un major angle de tir. Depenent de les dimensions de l’obertura s’hi col·locava una metralladora o un canó antillanxes o antitancs.
La major part dels nius entre Can Picafort i Son Serra de Marina tenen la mateixa forma i disposició cap a les potencials zones d’atracament i desembarcament i allotjaven dues metralladores. Tenint en compte que per operar cadascuna calien dues persones eren necessaris un mínim de quatre soldats a cada niu. En alguns casos, en els que l’embat de la mar podia arribar als búnquers en dies de fort temporal, a la façana cap a la mar s’hi posaren lloses de marès de canto, probablement com a trencaones evitant l’impacte directe de pedres llençades per l’onatge i la degradació de l’estructura, servint també com a camuflatge.
La major part d’aquestes fortificacions varen ser abandonades progressivament i no se’n documenta cap ús militar a partir de la dècada de 1950.
