-Abril de 1937: canvi en la política de defensa aèria
El 26 d'abril de 1937 va tenir lloc el bombardeig de Gernika (Biscaia, País Basc), que ràpidament es convertiria en la icona mundial de l'atrocitat de la Guerra Civil. Més enllà de la seva repercussió internacional arran de l'obra de Picasso, aquest bombardeig va desencadenar un gir radical en la política de defensa aèria. Conscients de les brutals conseqüències d'un atac aeri, la construcció de refugis per a protegir la població civil es va convertir en una prioritat. D’aquesta manera, la Junta de Defensa Passiva local es va constituir a l'agost d'aquest mateix any (imatge 2).
Segons Inocencio Salmerón, en aquesta plaça es va construir un refugi. Actualment, es creu improbable que s'hagi conservat qualsevol resta d'aquesta estructura a conseqüència de l'evolució que ha sofert aquest espai.
-El grafit dels Bloques del Caudillo
Molts veïns recordaran el grafit que fins fa pocs anys era encara visible en la paret mitgera d'aquest edifici del carrer Dr. Martí i Julià que dóna a la plaça Guernica (imatge 6). Es desconeix la seva datació exacta, encara que els documents ho relacionen amb la construcció del primer bloc del conjunt d'habitatges conegut com els Bloques del Caudillo. La inauguració al 1941 es va convertir en un acte de propaganda del règim, amb l'assistència d'autoritats locals i provincials, civils, eclesiàstiques i militars del més alt nivell.
Originalment, el grafit franquista contenia un missatge compost. Les taques de color groc observades en fotografies antigues fan pensar que es va incloure un retrat del dictador realitzat amb una plantilla, com era habitual en la simbologia de l'època. L'altra meitat del grafit, que contenia el lema franquista "Franco Franco Franco", va sobreviure durant dècades gràcies al cobriment del missatge, primer per rètols publicitaris i, posteriorment, sota l'actuació plàstica de l'artista Floren Erretan en commemoració del bombardeig de Gernika per iniciativa popular (imatge 5). La Comissió Municipal Permanent de Gernika-Lumo va agrair de manera pública aquesta actuació pictòrica el 17 de juny de 1985.
-El nom dels carrers i la política
El franquisme també va deixar empremta en el nomenclàtor de L'Hospitalet. Aquí tenim un bon exemple, ja que aquesta plaça es va rebatejar amb el nom de plaça del Caudillo, en clara al·lusió als blocs de cases construïts pel règim. Així mateix, l'actual carrer Dr. Martí i Julià va ser anomenat carrer del General Sanjurjo. Amb l'arribada de la democràcia, l'ajuntament va decidir homenatjar diferents personalitats, col·lectius o icones de la tradició democràtica canviant de nom de nou aquests espais, anticipant-se a la Llei de Memòria Històrica de 2007.
Si voleu més informació sobre els canvis de nom de la plaça Guernica, podeu consultar el següent enllaç:
https://www.l-h.cat/directori/detallcarrernomenclatornou.aspx?1vc1rywoo6oxeasnxovc5qpnz5uyddsg8an
-Referències
Imatge 1. Cartell del dibuixant Martí Bas encarregat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat (Barcelona: Gráf. Ultra S.A). Font: Centre Documental de la Memòria Històrica – PARELLS: ÉS.37274.CDMH/3//PS-CARTELLS,890.
Imatge 2. Convocatòria de l'alcalde dirigida a l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt i altres personalitats per a la constitució de la Junta de Defensa Passiva Local. Font: Arxiu Municipal de L'Hospitalet - AMHL 101-T520-1937_022.
Imatge 3. Bàndol municipal de febrer de 1941 on es convida a la ciutadania a la inauguració dels Bloques del Caudillo. Font: Arxiu Municipal de L'Hospitalet - AMHL 101 AF 0000356.
Imatge 4. Postal d'ajuda per a la realització del mural en la plaça Guernica,1984. Font: Museu de L'Hospitalet.
Imatge 5. Acte de celebració de la composició artística annexa al grafit,1984. Font: Museu de L'Hospitalet.
Imatge 6. Fotografia del grafit de la plaça Guernica, 2010. Font: Museu de L'Hospitalet.
