La plaça Major és presidida per l'Ajuntament de Manresa que té la seva seu en un imponent casal barroc declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. L’edifici fou dissenyat pel mestre d’obres barceloní Joan Garrido i es construí entre 1739 i 1777. A la façana, destaca un gran escut de la ciutat. Al llarg del segle XIX, va patir diverses reformes, com la del Saló de Plens, promoguda per l’alcalde Manuel Oms i de Prat. L’any 1892, en aquest Saló de Plens, s'hi van signar les Bases per a la Constitució Regional Catalana, popularment conegudes com a Bases de Manresa. En aquest document es recollien divuit articles per a la creació d’un projecte de poder autonòmic regional català. Evidentment, l’edifici fou construït amb la pedra local, és a dir, els gresos de Manresa.
Tornant a la plaça Major també cal recordar que l’any 1808, fou l’escenari principal de la primera revolta civil contra les tropes napoleòniques que ocupaven el Principat, aquesta revolta és coneguda amb el nom de la crema del paper segellat.
Fa algunes dècades es va retirar el pavimentat original de la plaça, fet de pedra local, i fou substituït per una roca ornamental procedent de la Xina. Aquesta anècdota serveix per reflexionar sobre l’aprofitament de les matèries primeres. A Catalunya i a la resta de la península ibèrica hi ha nombroses activitats extractives de pedra, algunes d’elles molt properes a Manresa, per tant, en el cas de les matèries primeres d'origen mineral utilitzades en la construcció es podria plantejar de fer-ne un consum de proximitat, el qual seria molt més coherent amb els principis actuals de respecte pel medi ambient.
Més informació en aquest enllaç.
