Un "talaiot" és una torre que pot tenir planta quadrada o circular i que forma part d’un complex arquitectònic major amb una o diverses estances que se li adossen. S’estima que els talaiots quadrats van ser construïts entre el 900 i el 800 ANE.
En aquest cas, en el "talaiot de sa Cova de sa Nineta" s’observen restes de dues cambres, una a la banda de la façana i l’altre en un dels laterals. L’execució del talaiot de la Cova de sa Nineta és molt acurada, ja que es va utilitzar pedra arenosa del lloc, anomenada marès, molt més fàcil de treballar que la pedra calcària amb què es varen construir la major part dels talaiots mallorquins.
En les immediacions, cobertes de vegetació, hi ha multitud de restes de parets corresponents a diversos edificis del poblat que va anar creixent des de l’època talaiòtica fins a època romana. Fins i tot hi ha part de la murada que envoltava el poblat durant l’època balear (550-1 ANE). El jaciment va ser mínimament excavat i el talaiot parcialment restaurat per Joan Camps i Coll a finals dels anys seixanta.
El nom del talaiot deriva d’una història que diu que des del fons d’un cocó situat devora del talaiot se sentia la veu d’una nina petita que demanava que l’ajudassin. La gent que s’hi atracava en auxili era engolida pel cocó. Probablement és una història per espantar nins i nines i evitar que es fessin mal en caure al forat.
