L’any 1849 l’Ajuntament de Manresa va demanar a l’Estat que cedís a la ciutat l’espai que ocupava el pati i el claustre de l’antic convent dels dominics de Sant Pere Màrtir per fer-hi un “Conservatorio de música i declamación”.
Un cop concedida la cessió de l’espai, l’Ajuntament va impulsar la constitució d’una junta d’accionistes perquè es fes càrrec de la construcció del Conservatori. El 1876 es van iniciar les obres, sota la direcció de l’arquitecte Josep Torras Argullol i el 9 de novembre de 1878 se’n va fer la inauguració, amb la representació de l’obra Un drama nuevo.
El Conservatori ha estat durant molts anys el teatre més important de la ciutat i és un dels pocs teatres en forma de ferradura que es conserven a Catalunya. Inicialment tenia una platea i tres pisos i s’hi accedia per la Muralla de Sant Domènec.
Al Conservatori s’hi han fet les obres de teatre més significatives, varietés, concerts, cant coral, òpera, sarsuela, dansa, jocs florals, balls, mítings, Els Pastorets, Innocentades, etc. i també cinema. De fet, el Conservatori va ser el primer local de Manresa on es va projectar el que en podríem denominar “cinema”. Era el 27 de desembre 1896 i la premsa anunciava el gran esdeveniment del “Kinematógrafo” qualificant-lo d’invent sensacional “última y sublime creación de la inteligencia humana”. Des de 1907 i fins el 1988, el Conservatori va oferir una programació estable de cinema.
Entre el 1929 i 1936 va acollir, conjuntament amb el Kursaal, una programació teatral organitzada per l’entitat Els Amics del Teatre. L’actriu Margarida Xirgu hi va representar Fuenteovejuna l’octubre de 1935. Durant el període de la guerra civil el teatre va ser col·lectivitzat. El 1954 l’Ajuntament va cedir el teatre a l’empresa Cabot de la família Padró.
L’estructura actual del teatre és el resultat de les obres que s’hi van portar a terme entre 1959 i 1962 i que van servir per abaixar la platea i guanyar un pis. També es va desplaçar l’accés principal de la Muralla de Sant Domènec a l’actual carrer de Mestre Blanch.
L’any 1988 l’Ajuntament, al mateix temps que va comprar el teatre Kursaal, va recuperar la gestió del teatre Conservatori que va passar a ser municipal. El 1995 va néixer l’associació cultural El Galliner, amb l’objectiu de recuperar el teatre Kursaal i també d’oferir una programació municipal estable de teatre i dansa. L’entitat va programar al Conservatori, entre el 1996 i el 2006, i va revitalitzar la difusió de les arts escèniques.
Amb la reinauguració del teatre Kursaal el 2007, el teatre Conservatori va reduir l’activitat, però continua tenint una intensa programació d’espectacles: Imagina’t, Platea Jove, Anem al Teatre... a més de moltes altres iniciatives socials i culturals.
